En temps de crisi, disposar d’un raconet de diners estalviats per donar molta tranquil·litat . Aquest ha de ser un objectiu assolible, però s’ha de ser constant i disciplinat perquè un dia aquell esforç es pugui traduir en un moto, una bicicleta, una consola, la matricula de la universitat o aquelles vambes que ningú ens vol comprar. Els joves no estalvien per el futur , com fan els adults, però sí per aconseguir un objectiu a mitjà termini . Estalviant petites quantitats com 10 euros al mes de la paga (i no gastant-los en xuxes , que dirien les tietes ) , es poden anar aconseguint petits objectius. També estem acostumats a viure al dia i a la idea que l’estalvi només es plantegi quan ve l’imprevist . I llavors es demana un préstec. S’ha d’ensenyar a la gent que ha d’estalviar . Ensenyar a estalviar també implica fomentar la cultura de l’esforç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada