dilluns, 20 de desembre del 2010

Àlbum manualitats Nadal

Manualitats nadal

BONES FESTES!!

L'equip de la USEE us desitjem unes  festes acollidores i plenes de benestar  compartides amb els que estimem.
 
Aprofitem per adjuntar-vos el link del blog que aquest any, amb molt de carinyo, hem dissenyat amb els alumnes de la USEE. Mitjançant aquesta eina estem intentant que els alumnes s'expressin i comentin les seves inquietuds, notícies, vivències de dins i fóra de l'institut, etc.
 
Una forta abraçada!
 
Equip i alumnes USEEROS
 
 

dijous, 16 de desembre del 2010

EL TALLER DE LLANA (IFIL)

Hem anar d’excursió els nens de la USEE; som:
La Marilena, l’Eduard, l’Abimael,la Laura, l’Alba i jo, i els professors de la USEE que es diuen: La Pilar, la Carmen, el Manel i l’Amparo.
Hem anar caminant des del institut fins a l’estació de ferrocarrils de l’Alcampo, des de allà vam esperar els tren.
Hem tingut que para i baixar a la parada de Bellaterra perquè un nen de la USEE es va marejar; hem trucat als pares del nen i a la ambulancia perquè l’hi portin al hospital, vem estar allà molta estona.
Al final hem continuat amb el viatje fins a Gràcia.
Hem caminar per als carrers de Gràcia fins a la botiga de llana que es diu IFIL Hi havia una gossa molt maca, el local era molt gran i ens va a antendre una noia que es diu Carmen.
Hem pujar a la part de a dalt, en aquest lloc es va fer el taller de llana i la noia ens va explicar com es feia, hem triar un color cadascú dels que havíem allà i jo vaig escollir el color lila.
Vaig fer un bup per al coll per abrigar-nos; i després ens vam anar a mirar al mirall i vem fer una bufanda amb les mans tal com ens ho havia explicat la Carmen.
Després d’acabar de fer la bufanda van donar una volta per la botiga.
Mentres feiem el taller va trucar la Pilar a l’educador de la USEE per preguntar-li com estava el Abimael,li va dir que ja es trobava millor.
Quan vam acabar de fer la bufanda hem marxat.
A la porta de la botiga hem esmorzat i un altra cop cap a l’estació de ferrocarrils de Barcelona fins arribar a Sant Quirze.
A mi la sortida em va semblar molt interresant, divertida, entretenida i se’n va passar el matí volant, m’ho vaig passar molt bé.



jo i  la meva amiga Laura
 


jo amb el meu buff

taller de lana (IFIL).

El taller de lana (IFIL)
El día 15/12/2010, el miércoles, todos los de la USEE hemos quedado en el instituto y  para ir a Barcelona a un taller de lana (IFIL).
Quien fue al taller?
Abimael, Andrea, Laura, Eduard, Marilena, Amparo,  Carmen, Manel, Pilar, y yo.
Estabamos en el tren de Sant Quirze del Vallès, y cuando estamos en el andén Abimael se mareo, lo pusimos en el suelo y todos mirábamos  a ver qué pasaba.
Luego Abimael se puso de pie y comió un poco, volvemos a subir todos con él y en la parada de Bellaterra se mareo otra vez, lo estiramos en un  banco  y  Carmen llamó a la ambulancia, nosotros nos fuimos a Barcelona.
Fuimos al barrio de Gracia a un taller de lana,llegamos a la tienda y nos presentamos, habían dos chicas,  una que se llama Carmen y la otra se llama Silvia, tenían una perra que era muy guapa me gustaba mucho.
Lo primero que hemos hecho en el taller es un bufo, de diferentes colores.
También hemos hecho una bufanda con las manos, al principio costaba mucho pero es práctica, se aprende mejor es fácil muy fácil.
Nos lo hemos pasado muy bien, ya era la hora de irnos a casa a comer y nos despedimos de Carmen y Silvia;  eran muy simpáticas y muy guapas.
Llegamos a la estación de Sant Quirze del Vallès y nos fuimos andando algunos, otros en  coche como por ejemplo Andrea, Laura, Marilena.
 Carmen, Amparo, Eduard y yo nos fuimos andando, fue divertido.

Taller de llana (IFIL)

Hem anat d'excursió a Barcelona a fer un taller de llana.

Taller de llana (IFIL)

divendres, 10 de desembre del 2010

Solidaridad

Muchos mas niños de los que nos pensamos no suelen tener regalos en Navidad ni en Reyes ni en su Cumpleaños. Estos niños a veces no tienen padres, o no tienen donde vivir o no tienen dinero.

Si cada persona colaborarara un poco y si cada persona tuviera Corazón para poner 50 centimos muchos niños pobres de muchos paises podrian recibir un regalo. De esta manera esos niños estarían felices y agradecidos.

Si la gente pensanse mas en aquellos que no tienen y  también abriera su Corazón por aquellas personas pobres que lo pasan mal, quizás habría más gente feliz para siempre.

divendres, 3 de desembre del 2010

¡ LLEGA LA NAVIDAD !

 La Navidad es una tradición que se hace en Diciembre y  Enero .  Son unos días familiares donde viene la familia a casa . Se hacen comidas y cenas especiales celebrando que es Navidad .  Los niños y niñas esperan impacientes para abrir los regalos de Papa Noel , Caga Tió y los Reyes Magos . Este año, el 22 de Diciembre comenzamos las vacaciones hasta el  7 de Enero .

En navidad me gusta estar en casa relajada . A veces salgo con mi madre a mirar las tiendas y a comprar los regalos . Este año seguramente iré a ver la Fira de Santa Llúcia a Barcelona , donde hay un montón de cosas navideñas para comprar : árboles , Papa Noeles , adornos , Caga Tió , luces de colores , los Reyes Magos de figuritas etc…

Me gusta la navidad porque estoy con la familia y llegan los regalos , son días felices .





dijous, 2 de desembre del 2010

EL ANIVESARI DEL MANEL EDUCADOR

AVUI DIA 2/12/2010
ES EL CUMPLE DE MANEL. EL REGAL QUE LI HEM FET  ENTRE TOTS I QUE L'HEM  SIGNAT  ES UN CARTULINA AMB UN XEC DE 1.000.000 D' ABRAÇOS I PETONS. A L'HEM FET UN DIBUIX A LA PISSARRA D'UNA  ESTRELLA DAMN I   ET  DESITJEM QUE FACIS MOLTS MÉS
FELICITATS I QUE SIGUIS FELIÇ
 FINS L' ANY QUE VE  :)

dimarts, 30 de novembre del 2010

SHAKIRA ARRASA EN BARCELONA

“Por si había dudas al respecto, Shakira dejó anoche bien claro que el trono del pop femenino latino ya tiene propietaria. La mejor posicionada para ser considerada la auténtica Madonna latina. Su actuación en un abarrotado Palau Sant Jordi, con el aspecto de sus mejores noches, con un público expectante, ilusionado y, después, entregado, fue realmente espectacular. En su anterior visita, hace cuatro años cuando giraba Fijación oral, ya congregó a 18.000 fieles. Ayer no fue excepción, más bien al contrario.”
(fuente :La Vanguardia  25/11/10)


A mi m’agrada  la Shakira perquè canta molt bé. Les cançons que fa són molt marxoses, divertides i animades.  Una de les coses que també m’agrada d’ella és que balla molt bé i mola molt com es mou . M’ha hagués encanat trobarme-la per la Barceloneta a l’estiu. És el meu ídol com a cantant i penso que és la millor artista del pop.

divendres, 26 de novembre del 2010

accidente aéro en cuba

El 5-11-2010 no hubieron supervivientes cuando el avión se estrelló en Cuba, en ese avión iban 68 pasajeros.

Unos de los 68 pasajeros que iba en al avión era un español se llamaba, Manuel González Asensio.

La causa del accidente del avión fue un huracán Tomás, que tubo lugar en Sancti Spíritus, en el centro del país.


En la madrugada (hora española) anunciaban el desastre del avión cubano. Se han confirmado las 68 muertes de civiles. Las muertes de las 68 personas son 7 tripulantes y 61 pasajeros. Explican que la causa del accidente del avión fue un siniestro que tubo lugar en las proximidades de la ciudad de Sancti  Spíritus,  en el centro de la isla. Explican que el aparato siniestrado pertenecía a la compañía Cubana Aerocaribean, vuelo 883, y que la ruta que tenía era de  Santiago de Cuba a La Habana. Fuentes de comunicación explican que  la causa del accidente fue el mal tiempo que hubo en la noche anterior y que en ese momento el  avión paso por a lado del huracán Tomás.
La fuentes de comunicación explican que no todos los civiles eran cubanos,  
había un español, nueve ciudadanos UE, dos alemanes, dos austriacos,
un italiano, un francés, tres holandeses. Aparte de esos civiles también
viajaron 40 cubanos, un  japonés, un venezolano, nueve argentinos y siete pasajeros
de nacionalidad mexicana. Poco después del siniestro varias ambulancias se dirigieron
al sitio del siniestro, para poder iniciar el trabajo del rescate y de recuperación de lo cadáveres.
El noticiero nacional de la televisión informo que  a las 17.00 del jueves
(sobre las once de la noche, hora peninsular española) sucedió la tragedia.
La aeronave  ATR-72-212, que fue fabricada  en Rusia lanzó un aviso de
emergencia que poco después perdió el contacto con las torres de comunicación de
tráfico aéreo.
Fuentes de comunicación explican de otros accidentes que hubieron aparte de este
accidente, uno en el 2002 y otro en el 1989. 


       

 
Angel Sirvent Moreno

dijous, 25 de novembre del 2010

el cine

PELIS QUE OS RECOMIENDO:
Comedia: ACE AVENTURA
Accion: BLOOD AND BONE
Terror: DESTINO FINAL 4
Amor: HITCH, ESPECIALES EN LIGUAR
Ciencia ficcion:PUSH
Aventura: LA MONIA. LA TUNBA DEL EMPERADOR DRAGON

anivesari del edu corcoy

* :)  felicitas feo !!!!!!!!!!
i que  cumplas muchos mas, wapo tu no mi sobaco XD        :)
i portade bien
XD
14 anys pero aun soy mas grande que tu jajajajajajajajajaja
      

dimecres, 24 de novembre del 2010

Les normes de la usee

Hola , somos la Laura y la Marilena os queremos explicar las normas de la USEE
1:  Respetar a  los compañeros  y compañeras
2 : No pegar ni insultar a los profesores ni a los compañeros de la usee
3 : Hacer caso a los profesores .
4 : No dejar a ningun compañero /a de lado
5 : Aceptar a los compañeros tal y  como son
6  : No gritar a los profesores ni a los compañeros /as
7  : Integrarte en  las actividades de la USEE .

 

Hem de cuidar els nostres companys

Els companys de classe son molt importants. S'han de respectar. Per mi és guai fer nous companys .

Als amics.......

* no els hem d'insultar
* no elshem de  pegar, això és de salvages :)
*  serveixen per jugar i passar-ho bé :)




per aixó són tan importants. 
  Abimael  C.V.
 
Si te gusta muchoalguien te recomiendo que te atrevas a decírselo. Ya verás como te quedarás muy bien. Tú,no te escondas. Atrévete. Si preguntas no preguntas, es como si rompieses el corazón de esa persona que te gusta tanto.
Eduard Corcoy está colado per alguien y ese alguien es la Hana.
Es muy guapa y  estoly saliendo con ella.  Estoy  muy alegre por haberme atrevido a decírselo.

ÁNIMOS!!!!!!!

divendres, 19 de novembre del 2010

La crisi

En temps de crisi, disposar d’un raconet de diners estalviats per donar molta tranquil·litat . Aquest ha de ser un objectiu assolible, però s’ha de ser constant i disciplinat perquè un dia aquell esforç es pugui traduir en un moto, una bicicleta, una consola, la matricula de la universitat o aquelles vambes que ningú ens vol comprar. Els joves no estalvien per el futur , com fan els adults, però sí per aconseguir un objectiu a mitjà termini . Estalviant petites quantitats com 10 euros al mes de la paga (i no gastant-los en xuxes , que dirien les tietes ) , es poden anar aconseguint petits objectius. També estem acostumats a viure al dia i a la idea que l’estalvi només es plantegi quan ve l’imprevist . I llavors es demana un préstec. S’ha d’ensenyar a la gent que ha d’estalviar . Ensenyar a estalviar també implica fomentar la cultura de l’esforç.  



dijous, 18 de novembre del 2010

MI DIFRAZ DE HALLOWEEN.

La meva disfressa serà d’una bruixa amb teranyina.
Aniré vestida amb una mini faldilla negra, amb  unes mitges negres amb teranyines blanques, uns botins de color negre amb tacó alt.  Portaré una  samarreta negre amb estrelles grogues. Al cap portaré una perruca llarga amb el cabell blanc i també un barret allargat de color lila. A les orelles em posaré  unes arracades  negres i llargues.
 la cara pintada de blanc pàl·lid i ulleres  pintades de negre.

El meu maquillatge serà també molt especial. La ratlla en els ulls de color negre, ben marcades. Les pestanyes pintades de un rímel que les deixa molt llargues. Les ungles pintades de negre i amb dibuixos de teranyines.


divendres, 5 de novembre del 2010

Mis amigas

En esta foto os presento a dos de mis amigas  con las que hago talleres , voy  a clase etc... . Son  la  Andrea y la Marilena . Para mi las amigas son muy importantes . Con ellas hablo , quedo , vamos de compras , a  dar  paseos  por el pueblo,etc  . Me gustaría hablaros de mi mejor amiga . Se llama Chiara  y vive en  Martorelles . Es como una hermana para mi , la conozco desde muy pequeña  . Como vivimos lejos nos comunicamos a través del messenger . Es alegre simpàtica y  graciosa . Gracias a mis amigas estoy alegre y feliz .



dijous, 4 de novembre del 2010

Casa encantada


El año pasado, el día de halloween fue inolvidable para mi y mis amigos. Por la noche tocamos el timbre de la vieja mansión que estaba al final de la calle. La puerta se abrió sola con un chirriante ruido. Entonces todos entramos por la puerta y vimos una gran escalera y también habia muchos caramelos por el suelo. Subimos por las escaleras y vimos una vieja, muy vieja, de doscientos años. Mis amigos se fueron de la mansión y yo me quede allí.  No tenia miedo de nada.
La vieja me dijo:
-          ¡niña niña, ten caramelos!
 Intenté no mirarla pero no pude evitar ver esos ojos tan alucinantes durante un minuto .Me di cuenta de que si la miraba algo horrible me iba a pasar. Me comí el caramelo del suelo y me dio fuerzas para levantarme, yo me levante le mire otra vez y no paso nada y ella hizo un suspiro. Ella luego me dio un abrazo y me contó su historia de cuando era pequeña y también me dio una carta que ponía:

Tienes que encontrar dos flores amarillas, con forma de espiral, y con una hoja, tiene muchos poderes. Así se libraría del maligno que  arruinaría su vida.

Conseguí las dos flores amarillas, con forma de espiral, luego me fui al laboratorio de mi padre. Cuando la vieja vivía con sus padres, ellos eran brujos y tenían un corazón de piedra. La vieja se portaba mal con sus padres, no tenía amigas ni amigos. Cuando la niña estaba durmiendo en su cuarto los padres la cogieron y la llevaron en un desván, la ataron con cuerdas a una silla, y le pusieron gotas en los ojos de ella, esas gotas tenían un poder maligno, siempre que la miraran a los ojos matarían a la persona.

La poción una vez hecha, la deje en la mansión y llame al timbre. Me fui corriendo, no se si sería eficaz o no, pero al dia siguiente vi que  la mansión estaba llena de flores de colores, y mucho mas bonito que antes, las ventanas ya no estaban rotas. La vieja se puso bien, ya no era mala no mataría a gente y los padres de ella se murieron para siempre, y todo era normal. Se lo conté a mis amigos y se quedaron con la boca abierta.




dimarts, 2 de novembre del 2010

Tom Carr

Tom Carr

El dimarts hem fet una sortida a la exposició de tom Carr.
En aquesta exposició hi ha 27 obres de l´artista. Tom Carr es un escultor i artista plàstic  amb gran reconeixement internacional.
La mostra inclou el seu dibuix d’un pescadors i una obra creada expressament per l’exposició feta a Tarragona que te el títol Reverberatio.
Cercla, espiral, hèlix i piràmide. Es a partir d’aquestes quatre formes geomètriques de que Tom Carr basteix el seu univers creatiu.
Tom carr va néixer a 1956 a Tarragona.
L’autor te varies escultures al voltant i al centrre de Sant Quirze del Vallès.
Va ser una sortida molt interessant i vem acabar l’exposició fem un taller creatiu.





dijous, 28 d’octubre del 2010

OPINIÓ PERSONAL DE LA PEL.LÍCULA : "HISTORIA DE UNA GAVIOTA Y DEL GATO QUE LE ENSEÑO A VOLAR

A classe de castellà hem llegit  l’obra de teatre que es diu  “Historia de una gaviota (y el gato que le enseñó a volar)”, que és una adaptació de la novel.la de Luis  Sepulveda i després d’uns dies varem veure la pel.lícula de dibuixos animats.
La pel.lícula va de un gat que es deia Zorbas i un dia una gavina va caure al pati del gat. La gavina estava plena de petroli i no podia volar i el gat va veure que  s’ estava a punt de morir.  Li va dir que cuidés al seu fill que estava dins l’ ou i el va incubar , fins que va néixer la petita gavina.  El gat el va poder cuidar amb la ajuda dels amics  i al final va aprendre a volar.
La pel·lícula m’ha fet pensar que si volem  aconseguir
algun objectiu a la nostre vida, ho hem d’intentar  les vegades que facin falta, només hem de creure que som capaços i creure en nosaltres mateixos.
Així també hi ha un missatge per a tots en general, si tots ens ajudem els uns dels altres, en comptes de barallar-nos viurem en harmonia i companyerisme.
En resum és una història maca, tendra que a mi m’ha agradat molt.